Sí, als monestirs, en plural, perquè a banda del monestir de monjos hi ha el monestir femení, una mica més avall, camí de Monistrol.
Quan vam arribar, vam esmorzar per poder agafar forces de cara a la caminada de dues hores que Havíem de fer. Començàrem a caminar a una altura de 770 metres, i ens vam alegrar la vista amb el paisatge. La guia, la Magda, ens explicà la formació de conglomerat de les muntanyes. Anàvem seguint el senderol i, de tant en tant, ens aturàvem per conèixer més coses de la flora i la fauna. Algunes plantes curioses són el matabous, l’emborratxacabres o l’alzina.
En acabar aquest recorregut vam visitar el cambril de la Mare de Déu de Montserrat i sentir cantar els nens de l’Escolania.
Vam anar a dinar al monestir de les monges, les quals ens van cedir un bosquet privat on, tot dinant, prenguérem el sol asseguts en uns banquets de fusta. Una horeta després, ens vam trobar amb la Regina, una de les monges de la comunitat, força gran d’edat però molt jove de mentalitat, que és qui porta la pàgina web i el Facebook del centre. És la que més coneix les tècniques de la ceràmica que fan al monestir. Ens en va explicar tot el procés i ens va ensenyar la petita fàbrica que tenen a la part de clausura. També ens explicà els trets bàsics de l’espiritualitat i l’ideari benedictí, i la història d’aquesta comunitat monàstica.
En resum, la sortida va ser molt original perquè no sempre es pot entrar en l’àmbit de clausura d’un monestir. Va ser agradable passejar-hi un parell d’hores, en un dia de sol, tot i que amb massa vent.
Maria Guasch - 4t ESO A