La UNESCO va declarar el 21 de març, l’equinocci de la primavera, Dia Mundial de la Poesia. A la biblioteca de l’Institut, amb la col·laboració d’alguns alumnes i dels departaments de llengües, havíem preparat una lectura de poemes i un esmorzar per al divendres 20. Si el coronavirus, però, ens ha confinat a casa, les xarxes socials ens van permetre alçar la veu dels versos en diverses llengües impartides al centre: català, castellà, anglès i llatí.
Per això, vam compartir a través de Twitter, Facebook i Instagram els poemes que tot seguit us convidem a llegir. A més, el portal @lletres va recollir la nostra iniciativa en un dels seus tuits.
Esperem que gaudiu llegint les poesies!
El primer poema és de Maria Mercè Marçal, “8 de març”, i fa referència al Dia Internacional de la Dona:
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
A continuació, una poesia en anglès d’Emily Dickinson titulada “A day”, on recorre els detalls senzills de cada dia sota la llum del sol.
I’ll tell you how the sun rose,
A ribbon at a time.
The steeples swam in amethyst,
The news like squirrels ran.
The hills untied their bonnets,
The bobolinks begun.
Then I said softly to myself,
“That must have been the sun!”
But how he set, I know not.
There seemed a purple stile
Which little yellow boys and girls
Were climbing all the while
Till when they reached the other side,
A dominie in gray
Put gently up the evening bars,
And led the flock away.
Tot seguit, un text clàssic en llengua castellana, de Garcilaso de la Vega, el “Soneto VIII”, en què l’autor recrea un mite clàssic, la transformació de Dafne en llorer en ser perseguida per Apol·lo, qui la plorarà com el poeta plora el seu amor impossible.
A Dafne ya los brazos le crecían,
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que'l oro escurecían.
De áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aún bullendo estaban;
los blancos pies en tierra se hincaban
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.
¡Oh miserable estado!, ¡oh mal tamaño!
¡Que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón porque lloraba!
I per acabar un poema en llatí de Catul, una de les millors composicions de la poesia amorosa universal. Podeu llegir el text a dues veus, en llatí i en català.
Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
rumoresque senum severiorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt;
nobis, cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mihi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
dein usque altera mille, dein centum,
dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut ne quis malus invidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos
i els rumors dels vells més severs
valorem-los tots en un as.
Els sols es poden pondre i tornar a sortir;
per a nosaltres, així que s’hagi post el breu dia,
ha de ser dormida una nit perpètua.
Fes-me mil petons, després cent,
després uns altres mil, després un segon centenar,
després uns altres mil encara, després cent,
després, quan n’haurem fet molts milers,
en barrejarem el compte, perquè no el sapiguem,
o perquè cap malvat no ens pugui envejar,
quan sàpiga que han estat tants els petons.